En aquests passats dies de falles, tots hem sentit parlar de la falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal (Segon premi de la secció especial) que es troba a les rodalies de l’estació de ferrocarrils. Així doncs, aprofitarem la conjuntura fallera per a esbrinar qui va ser aquest “matemàtic Marzal” i què va fer d’important.
Miguel Marzal i Bertomeu va nàixer a Sueca (La Ribera Baixa) l’any 1856. Els seus estudis es van desenvolupar entre els anys 1875-1883 a la Universitat Central de Madrid junt a alguns dels millors matemàtics de l’època com ara Eduardo Torroja i Tomàs Ariño Sancho, antics catedràtics de València. Allí fou on es va doctorar amb la tesi “Influencia del análisis matemático en el progreso de las demás ciencias”.
Després, Miguel Marzal obté la càtedra a la Universitat de València sent el primer catedràtic d’una nova càtedra anomenada Complements dins la d’Anàlisi Matemàtica. Amb la seua arribada es pot considerar que s’incorpora l’Anàlisi Matemàtica als estudis de la Universitat de València, deixant arrere els vells textos de matemàtics com Lacroix, Vallejo o Odriozola i s’introdueix l’anàlisi de Cauchy.
Al 1891 és traslladat a la Universitat de Barcelona on va fer la seua principal aportació al món de les matemàtiques amb el manual Anàlisis Matemàtico. Aquesta obra va ser reeditada nombroses vegades i es va incorporar a la major part de les Universitats de l’Estat així com a algunes estrangeres com la de París, la de Mèxic o la de Berlín. Malgrat tot açò, a la segona part del segle XX els seus textos i els de molts altres matemàtics van ser desplaçats per les obres de J. Rey Pastor.
Cal destacar també una gran polèmica sobre geometria al 1897 en la que va intervenir contra el seu autor Josep Fola Igúrbide.
Miguel Marzal va morir a Barcelona l’any 1915 i des de 1922 té un carrer a la ciutat de València. Cal recordar a un dels matemàtics valencians més importants de la seua època.
Administració