Archive for the 'Curiositats' Category

La música de Bach i la cinta de Möebius

Hem trobat a youtube un interessant video on es toca el Canon 1 à 2 del Das Musikalische Opfer (1747) de J. S. Bach en forma de cinta de möebius per les dues direccions simultàniament. Escolteu-lo que val la pena…

You need to a flashplayer enabled browser to view this YouTube video

Un milió de decimals de pi

Hem trobat a la pàgina http://www.piday.org un resum del primer milió de decimals del número pi. Com bé sabeu, el nombre pi és un dels irracionals més famosos de la història de les matemàtiques i, com a bon irracional, és un nombre infinit no periòdic. Durant molt de temps s’han buscat a poc a poc molts dels decimals d’aquest nombre i sobretot des de l’aparició dels ordinadors, el seu descobriment és cada volta més ràpid. Si voleu veure el primer milió de decimals ho podeu fer punxant ací.

Les matemàtiques aconsellen no jugar a la loteria

Com tots els anys quan s’acosten aquestes dates nadalenques, moltíssima gent compra loteria amb la il·lusió de fer-se rica alguna vegada. El que no saben és la poca probabilitat que tenen de que els isca el nombre premiat i es deixen dur més per la il·lusió que per la pura lògica. Aquest fenòmen es nota més encara en aquestes èpoques de crisi: Per una banda sembra lògic que la gent compre més loteria amb l’esperança d’enriquir-se però per una altra banda, no sembla irracional que les famíles es gasten grans quanties de diners mentre ho passen fatal per a arribar a final de mes? En fi, coses de la vida…

Vos deixem un article aparegut al diari “20 minutos” on parla precissament de les probabilitats que té una persona de que li toque la loteria. Cadascú que jutge per sí mateix: 20minutos_loteria

Un nombre curiós: 40585

Hem trobat al bloc de Eugenio Manuel Fernández Aguilar (http://eumafeag.blogspot.com/2008/10/coincidenciasmatemticas.html) una entrada curiosa que ens explica una propietat del nombre 40585. Aquest nombre compleix que:

40585=4! + 0! + 5! + 8! + 5!

on, per exemple, 5!=5·4·3·2·1 (el factorial de 5)  i  per definició, 0!=1. Proveu aquesta suma i veureu que realment és cert.

Escorcollant el DNI

De vegades hem escoltat algú preguntar-se perquè tindrà la lletra que té al DNI i no una altra diferent, de fet, inclús alguns de vosaltres mateix s’ho haureu preguntat. I no només això, segur que algú vos haurà dit alguna vegada (i sinó, temps al temps) el significat d’un nombre del DNI molt particular que apareix a la banda de darrere del document (el que veieu baix pintat en roig):

IDESP12345678Z3<<<<<<<<<<<<<<<

7010150M0903226ESP<<<<<<<<<<<4

COGNOM1<COGNOM2<<NOM<<<<<<<<

Hi ha una creença popular molt estesa que diu que aquest nombre ens diu quantes persones a Espanya tenen el mateix nom i cognoms que nosaltres. Doncs bé, açò no és així i per a desmentir-ho us hem preparat un document on s’explica com es tria la lletra del document nacional d’identitat i perquè apareix aquest dígit aïllat a la banda de darrere.L’explicació és, si més no, curiosa i en ella es veu com s’utilitzen operacions bàsiques com són les multiplicacions i les sumes i com s’utilitzen també els nombres primers. Per a veure l’explicació i provar vosaltres mateixa punxeu en: Article DNI

Finalment, el DNI ens ofereix una altra curiositat matemàtica. Si mesurem l’amplària i la llargària d’aquest document (la part interior, sense mesurar el plàstic que l’envolta) i dividim aquests dos nombres (el gran entre el menut) veurem que ens dóna 1.6… que és, aproximadament, el nombre d’or (Φ=1.6180339…). Açò és deu a que aquest nombre amaga una proporció que és molt agradable a la vista. De fet, entre tots els rectangles possibles, aquells que compleixen la propietat anterior es consideren els més bonics i han sigut utilitzats per nombrosos arquitectes, escultors, pintors, etc. per a realitzar les seues obres. Però això ja ho tractarem més endavant en un altre post.

Saps perquè…?

ClavegueraAl centre dels carrers dels nostres pobles i ciutats, podem observar les clavegueres que donen accés als circuits d’aigües residuals que generem. Ara bé, només cal observar-les per veure que la immensa majoria d’elles són circulars. Perquè cregueu que tenen aquesta forma? Té alguna explicació o és una tria arbitrària? Esperem les vostres opinions.