Encetem un nou apartat en el bloc, el de Jocs de lògica. Ací teniu un primer joc per a anar escalfant motors. Aquest, conegut com al “parking” o “l’embús”, simula un parking (o un embús) replet de cotxes per totes bandes, que impedeix al cotxe blau eixir. L’objectiu del joc és extreure el cotxe blau del parking per la porta central que hi ha al costat dret del quadrat movent la resta de cotxes. L’única particularitat del joc és que els cotxes només es mouen en una direcció i aquesta no se’ls pot canviar.
Vos animem a provar i veure fins a quin nivell arribeu. Sort!
Al món de la pintura hi ha un artista de renom que basa gran part de la seua obra en aspectes matemàtics: M.C. Escher, de qui parlarem en aquest bloc més endavant. De fet, seua és la frase “Sovint em trobe més a prop dels matemàtics que dels meus col·legues els artistes”. Doncs bé, la casa Audi es va basar fa un temps en part de les obres d’aquest pintor per a el·laborar un spot televisiu que promocionava un automòbil de la marca. En aquest anunci s’inclouen, sobretot, figures impossibles i il·lusions òptiques. Observeu-lo detingudament i analitzeu tot el que veieu. Segur que us sorprendrà!
Vos deixem també dos enllaços on podreu observar les obres d’aquest pintor holandès:
Esperem que gaudiu sincerament amb les seues il·lusions òptiques, figures impossibles, recobriments del pla, simetries, escapades a l’infinit… Una obra genial que no deixa indiferent a cap aficionat a les matemàtiques.
Novament us deixem un problema per a resoldre. Un problema bonic i que necessita barrejar diversos conceptes matemàtics per a resoldre’l. Molta sort amb aquest nou problema! Ací teniu el seu enunciat: Enunciat_maig
Dir-vos també que hem penjat la solució del mes d’Abril. Solució proposada conjuntament per la classe de matemàtiques del 1r de Batxillerat Tecnològic i de Ciències de la Natura i la Salut de l’IES Moixent. Felicitacions a tots!!
Ací teniu la solució de Carmen Pérez Saus al problema del mes de Maig: Solucio_maig.
Passejant l’altre dia, em va cridar l’atenció una revista que hi havia a la bústia de propaganda d’una finca. A la portada, apareixia el gràfic de la imatge i només observar-lo em vaig adonar que estava mal fet. Sols cal mirar els números que aparéixen en les porcions del gràfic per veure que és menor el nombre de la part blava que de la roja però, en canvi, la superfície pintada en blau és major. Sembla un error del que ha dibuixat el gràfic però el ben cert és que diàriament estem envoltats de gràfics que no sempre són correctes. La televisió, els mitjans escrits, internet, etc. ens bombardegen amb gràfics ja que és una eina matemàtica molt visual i que permet resumir la informació. Ara bé, hem d’anar amb compte amb aquesta ferramenta perquè és molt fàcilment manipulable. La vista és enganyosa i un mateix gràfic pot donar sensacions completament diferents quan se li canvien els paràmetres de representació. Això sempre és utilitzat per determinades organitzacions quan volen donar una sensació molt bona (un creixement espectacular del ingressos, augmenta el nombre d’abonats a l’empresa respecte als anys anteriors, l’economia espanyola creix molt als últims anys, l’atur s’ha reduit més que mai…) o molt roïna si ve d’una part amb interessos oposats a la primera. Us repte, per tant, a ser crítics amb totes aquelles informacions visuals, a analitzar-les, constrastar-les amb altres, revisar els càlculs i, en definitiva, a entendre claramanent allò que ens volen transmetre.
Hem realitzat els càlculs necessaris en la gràfica per a que veieu què hi ha representat i com hauria d’haver estat en realitat. De fet, la gràfica està al revés de com deuria, és a dir, la superfície ocupada pel roig deuria ser la blava i la ocupada pel blau la roja. Per a veure els càlculs podeu punxar l’enllaç:Càlculs_gràfic
Al centre dels carrers dels nostres pobles i ciutats, podem observar les clavegueres que donen accés als circuits d’aigües residuals que generem. Ara bé, només cal observar-les per veure que la immensa majoria d’elles són circulars. Perquè cregueu que tenen aquesta forma? Té alguna explicació o és una tria arbitrària? Esperem les vostres opinions.
Com cada mes, vos deixem un nou problema per a que l’intenteu resoldre. Aquesta vegada és el torn de la trigonometria. El seu enunciat és: Enunciat_abril.
Ja teniu disponible la solució al problema del mes de Març. En ella han col·laborat els germans Alejandro i José Alberto Micó Marinas i Belén Belenguer Bañó de l’IES Moixent (València).
Ara, una vegada passat el mes vos deixem la solució a aquest problema. Moltes gràcies a tots els que han participat. (solucio_abril)
En aquests passats dies de falles, tots hem sentit parlar de la falla Convent Jerusalem-Matemàtic Marzal (Segon premi de la secció especial) que es troba a les rodalies de l’estació de ferrocarrils. Així doncs, aprofitarem la conjuntura fallera per a esbrinar qui va ser aquest “matemàtic Marzal” i què va fer d’important.
Miguel Marzal i Bertomeu va nàixer a Sueca (La Ribera Baixa) l’any 1856. Els seus estudis es van desenvolupar entre els anys 1875-1883 ala Universitat Central de Madrid junt a alguns dels millors matemàtics de l’època com ara Eduardo Torroja i Tomàs Ariño Sancho, antics catedràtics de València. Allí fou on es va doctorar amb la tesi “Influencia del análisis matemático en el progreso de las demás ciencias”.
Després, Miguel Marzal obté la càtedra a la Universitat de València sent el primer catedràtic d’una nova càtedra anomenada Complements dins la d’Anàlisi Matemàtica. Amb la seua arribada es pot considerar que s’incorpora l’Anàlisi Matemàtica als estudis de la Universitat de València, deixant arrere els vells textos de matemàtics com Lacroix, Vallejo o Odriozola i s’introdueix l’anàlisi de Cauchy.
Al 1891 és traslladat a la Universitat de Barcelona on va fer la seua principal aportació al món de les matemàtiques amb el manual Anàlisis Matemàtico. Aquesta obra va ser reeditada nombroses vegades i es va incorporar a la major part de les Universitats de l’Estat així com a algunes estrangeres com la de París, la de Mèxic o la de Berlín. Malgrat tot açò, a la segona part del segle XX els seus textos i els de molts altres matemàtics van ser desplaçats per les obres de J. Rey Pastor.
Cal destacar també una gran polèmica sobre geometria al 1897 en la que va intervenir contra el seu autor Josep Fola Igúrbide.
Miguel Marzal va morir a Barcelona l’any 1915 i des de 1922 té un carrer a la ciutat de València. Cal recordar a un dels matemàtics valencians més importants de la seua època.
Ací us deixem un vídeo d’humor relacionat amb les matemàtiques. El vídeo està en anglès així que us contarem un poc la història per situar-vos. Al vídeo apareix una parella d’ancians els quals reben la visita d’un advocat per a informar-los que els ha tocat una part de l’herència d’un familiar llunyà. Aquest familiar ha decidit repartir el 25% de la seua herència entre 5 familiars llunyans un dels quals és un membre d’aquesta parella d’ancians. L’advocat els explica que, com que han de repartir el 25% en 5 parts, a ells els toca el corresponent 5% del total. Però, els ancians, que són uns “grans matemàtics”, saben que els està enganyant ja que a ells els toca el 14% del total!! Veieu el vídeo i veureu com han arribat a aquesta conclusió.
Continuem ara amb un nou problema el qual podem considerar més com un problema de lògica que de Matemàtiques (com les tenim enteses habitualment). El seu enunciat és: Enunciat_març.
Esperem, com sempre, les vostres respostes i els vostres comentaris. Salutacions!
Vos deixem ací la resolució al problema (Solucio_Març). Ens l’han presentada els germans Alejandro i José Alberto Micó Marinas i Belén Belenguer Bañó de l’IES Moixent (València). Enhorabona als tres!
Continuem ara amb un problema completament diferent. El seu enunciat és: Enunciat_febrer.
Dir-vos també que la solució al problema del mes de Gener la teniu penjada a l’apartat corresponent i també a la secció del bloc “Problema del més”. Molta sort amb aquest nou repte!
Vos deixem la solució al problema proposada per Eduardo Mollà de l’IES Moixent (València) ( Solució_febrer ).
Les matemàtiques són un dels descobriments de la humanitat. Per tant, no poden ser més complicades del que els homes són capaços de comprendre.
Administració